Després d'aprovar la tramitació parlamentària de la Llei del Cinema, que acabarà amb la marginació del català a les pantalles, ara el Govern de la Generalitat s'ha proposat reequilibrar el català a les universitats. El Departament d'Innovació, Universitats i Empreses prepara el Decret Llei que garantirà l'obligatorietat del nivell C de català en tots els professors universitaris que es contractin a partir d'ara. D'aquesta manera, l'acord simbòlic del Consell Interuniversitari de Catalunya, que el 2008 que instava a contractar docents amb coneixements de català, assolirà la categoria de Llei, després que universitats com la UAB o la UPF ignoressin el pacte i continuessin contractant docents que no dominen la llengua del país.
..."Els enemics del català al cinema"
"A més de tenir sindicats espanyols, tenim sindicats nacionalistes espanyols"
VÍCTOR ALEXANDRE
Fa trenta-cinc anys de la mort d’en Franco, però encara hi ha alguns sectors empresarials de Catalunya i d’Espanya per als quals és ben viu. Són aquells que van néixer emparant-se en les seves lleis i decrets i que continuen fent negoci d’acord amb els mateixos principis. Ens en faríem creus, del nombre de remenadors de cireres que es diuen catalans i que, si poguessin, confessarien una profunda nostàlgia dels temps del dictador.
..."Parlem de disbarats"
JORDI PORTA/ President d'Òmnium Cultural
Com el lector probablement ja sap Edicions Catalanes de París va ser una iniciativa de finals dels anys seixanta per tal de produir i difondre material que permetés prendre consciència del que havia representat el franquisme per a la societat catalana. El primer volum es va editar el 1970 i en varen sortir una vintena de títols. En Josep Benet n'era el director editorial, en Jordi Pujol ho finançava i en Romà Planes i l'Angelí Castanyer facilitaven el suport logístic a París.
Entrevista a JEAN-LOUIS DUPONT
Entrevista Lluís Simon
L'advocat més mediàtic de l'esport europeu treballarà a partir d'ara a Barcelona com a soci d'un dels bufets més prestigiosos del país, el de Roca Junyent. Junts ja van ser capaços d'aconseguir la històrica sentència del TAS a favor de la independència jurídica de les federacions catalanes respecte de la llei espanyola.
—L'últim cop que ens vam veure va ser a Fresno. Quin record en té, d'allò?
—«Una bogeria. Sempre m'agrada analitzar les coses jurídicament i des d'un punt de vista intel·lectual, el de les seleccions és un afer que aixeca massa passions.
En roda de premsa celebrada avui a la seu de Nafarroa Bai en Pamplona els representants d'aquesta coalició han anunciat l'adhesió de Nafarroa Bai i la dels partits que en formen part a la ILP “Televisió Sense Fronteres”. Han participat representats de: PNB, Aralar, Nafarroa Bai, Eusko Alkartasuna i Batzarre (més informació www.televisiosensefronteres.cat ).
Després de la roda de premsa celebrada el dia 12 de gener on les associacions i institucions Eusko Ikaskuntza, Euskaltzaindia, Kontseilua i Acció Cultural del País Valencià van anunciar l'inici de la campanya de recollida de signatures a Navarra ara es el torn dels partits.
...El segon canal de l'ens de la radiotelevisió pública illenca (EPRTVIB), IBdos, iniciarà les emissions en proves el proper 14 de febrer. Les primeres emissions estaran formades per uns ròtuls i el so de la radio autonòmica. No serà fins dia 28 de febrer que no s'iniciï la segona fase de les proves d'emissió tot aprofitant l'event dels Premis Ramon Llull i l'entrega de les medalles d'or de les Illes Balears, moment en el qual es passarà a emetre tres hores de programació diària. Ja a partir de dia 1 de gener de 2011 el canal emetrà les 24 hores.
La programació del canal incloura la reemissió dels informatius d'IB3, butlletins informatius, trasmissions des del parlament així com actes institucionals.
...lateral esquerre del FC Barcelona, Eric Abidal, ha assegurat que "el que és segur és que el cor d'un català és català, no és espanyol. Pel que parlo amb els meus veïns, ells tenen aquesta mentalitat. Sobretot ho vaig notar l'any passat, quan vam guanyar la Copa.
És la Copa d'Espanya. Així que quan la guanya Catalunya, la sensació del poble és diferent. Això no t'ho ensenya el club, però tu ho veus".
El francès també ha indicat, en una entrevista al diari El Mundo del Siglo XXI, que "vaig deixar les classes de català a les dues setmanes perquè no entenia la professora.
"L'ogre de Montpeller"
JOAN-LLUÍS LLUÍS
Frêche va convertir Montpeller en una de les ciutats més dinàmiquesL'ogre de Montpeller sempre té fam. Fam de fer parlar d'ell, fam de menysprear la humanitat, fam de regnar. Es diu Georges Frêche i és, avui, el més famós dels presidents de les vint-i-dues regions franceses. Aquestes regions no són gran cosa: cossos esprimatxats i anèmics mal dissenyats i genèticament sense ambicions; serveixen essencialment per fer veure que França és un país normalment descentralitzat.
..."Això és més que un gol"
CARME FORCADELL
La Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la senyora Montserrat Tura, ha demanat al Govern espanyol que respecti les decisions del Govern català i que faci un vot de confiança als socialistes catalans i companys de partit.
La Consellera feia aquestes peticions perquè el Govern espanyol, representat pel senyor Chaves, ha dit que la divisió en vegueries, aprovada recentment pel Parlament català, pot ser anticonstitucional ja que està en contra de les províncies.
La discogràfica Picap acaba de treure al mercat els Wantun; cançons son fresques i actuals, un indie-pop en català molt ben aconseguit a l’estil de Sidonie, Los Planetas, La Buena Vida,... Creiem que aquest grup pot tenir molt a dir dins l’escena catalana del pop independent.
El nom de Wantun, prové de la prehistòria del grup, quan els membres originals universitaris solien menjar a un restaurant xinès i un dels plats habituals era el "wantun" fregit...
Dels membres originals, continuen en el grup els germans Francesc i Ricard Borrell
després de passar per diverses formacions, el 2008 comencen a crear les noves cançons que els porten a gravar el febrer del mateix any al mateix estudi que els Sidonie (Blind Records) un EP anomenat "modernitat" produït per Blind Joes.
"Reagrupament, dues primeres victòries"
VÍCTOR ALEXANDRE
Ves per on, l'afer intern que ha patit Reagrupament aquests darrers dies ha servit per posar en evidència no sols la seva força sinó també el pànic que genera en els partits del ventall parlamentari. Tots, però especialment CiU i Esquerra, s'hi han llançat a la jugular amb desqualificacions que no han fet res més que demostrar l'estat de nervis amb què ambdues forces afronten les properes eleccions. Aquesta, per tant, ha estat la primera gran victòria de Reagrupament: fer visible la seva força a través de la por i dels rius de tinta que genera.
..."Contra el desagrupament"
SALVADOR CARDÚS
Des de fora, és molt difícil d’entendre la sotragada viscuda a Reagrupament el cap de setmana passat. I pel que sé, des de dins de l’associació independentista, tampoc no s’entén gens. No sé quina era la gravetat del problema ni quina evidència se’n tenia per arribar a fer un gest, i més que un gest, una gesticulació tan autoritària com la que va fer la seva junta directiva. Però com que el gest que havia de resoldre el problema tampoc no ha estat explicat de manera satisfactòria, la confusió és total i el desconcert arriba als mateixos afectats, a banda i banda.
"Menys Espanya, menys crisi"
ALFRED BOSCH
Si Catalunya fos independent, la situació econòmica seria tan greu? En contra del que diuen les autoritats, juraria que ara mateix no estem emergint del pou, sinó que tot just ens hi estem ficant. La borsa s’ensorra, l’atur assoleix cotes històriques, i estem ben penjats a la cua d’Europa en índexs de tota mena i color. Ho tindríem igual de negre si no forméssim part de l’Estat espanyol?
Tot indica que ens en sortiríem amb més bona nota. Per començar, ja ens han clavat un suspens d’antologia, i es fa difícil pensar que encara podríem caure més baix.
"La publicitat a TVC, un afer de país?"
ÒSCAR MONTFERRER
La desaparició de la publicitat a Televisió Espanyola, un procés que s'ha dut a terme a remolc de l'experiència audiovisual francesa, té unes causes i un sentit.
Les causes les marquen les despeses de la televisió digital terrestre, que afecten els comptes de les emissores de televisió privades. Deixar la televisió pública sense pastís publicitari és una eina de suport a l'audiovisual estatal. El sentit últim té a veure amb l'escenari en què es produeix, que és complet i té coberts tots els nínxols: la publicitat que no surt en una banda, surt en una altra.
" Els Pirineus encara ens separen"
JOSEP MARIA CASASÍS// Periodista
"Escolta, tu: Maillol parla català en aquesta pel·lícula", digué una senyora que era rere meu mentre projectaven a la Pedrera un documental sobre l'escultor rossellonès. Era l'últim dia de l'exposició exhibida a Barcelona per l'Obra Social de Caixa Catalunya. La primera gran mostra de l'obra de Maillol la dugué a la capital catalana l'any 1979 l'Obra Social de la Caixa de Pensions. La coordinadora d'aquella iniciativa fou Maria Lluïsa Borràs, crítica d'art que morí fa poc a Girona.
"MARCELINO IGLESIAS, AMB LA BIGA A L'ULL"
QUIM GIBERT
Darrerament Marcelino Iglesias, president d'Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l'església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l'art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico, 28-1-10).