Després d'Escòcia, ara és Gal·les qui manté la determinació d'aconseguir més llibertat del Regne Unit. Aquest dimarts l'Assemblea gal·lesa decidirà si fa un referèndum per obtenir la possibilitat de legislar sobre les competències de què ja disposa, ja que el model actual els obliga a demanar autorització al parlament britànic quan volen introduir modificacions a les normatives. La votació d'aquest dimarts marca el tret de sortida d'un procés que podria culminar en un referèndum el mes d'octubre. Es preveu que la celebració de la consulta s'aprovi per unanimitat. El darrer dimarts el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, va confirmar que aquesta setmana es votaria al Parlament la proposta d'ampliar l'autogovern del territori.


Gal·les viu un intens debat constitucional. Després d'una dècada d'autogovern, l'Assamblea de Cardiff és a punt d'aprovar la celebració d'un referèndum per demanar plena autonomia legislativa en les matèries en què té competència. Tan els conservadors com els liberal demòcrates semblen disposats a votar favorablement a la celebració de la consulta, proposada pel govern de coalició de laboristes i independentistes del Plaid. Si ho fan, el Regne Unit podria celebrar dos referèndums sobre l'autogovern el mateix any, ja que el govern d'Escòcia també planeja fer una consulta –en aquest cas, amb l'opció de la independència sobre la taula.

Com a portaveu del grup que lidera la petició de més autogovern per Gal·les, Elin Wyn ha assegurat que espera que el referèndum s'aprovi 'per unanimitat', ja que 'tots els partits han dit que donen suport a què l'Assamblea tingui poders legislatius complets'. L'únic escull que pot afrontar la votació és que l'oposició exigeix que la consulta no es faci coincidir amb les eleccions gal·leses, previstes pel maig del 2011. En principi, però, el govern del laborista Carwyn Jones no té intenció d'avançar cap data, i, en tot cas, acceptarà la condició de l'oposició.

Un cop aprovada la petició de referèndum des de Cardiff, Londres haurà de decidir si permet que s'organitzi. 'Políticament, seria molt difícil per Westminster rebutjar la voluntat de l'Assemblea Nacional de Gal·les, especialment si s'aprova per unanimitat', ha advertit Wyn.

Completa independència de Westminster

La intenció dels gal·lesos és adoptar un model d'autogovern similar al d'Escòcia, que pot legislar amb completa independència de Westminster en totes les matèries transferides. De fet, el sistema permet que Escòcia i Anglaterra disposin de serveis sanitaris i educatius diferents, i que polítiques que s'ofereixen en una de les nacions no estiguin disponibles a l'altra.

Elin Wyn ha defensat el model i ha predit que si s'accepta la transferència de poders a Gal·les, 'es veuran grans diferències entres les polítiques de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra'. Amb tot, Wyn ha recordat que hi ha competències que continuarien sempre en mans de Londres, com ara seguretat o política exterior i ha matisat que en el cas de Gal·les el poder per legislar es limitaria a les vint àrees que té transferides –mentre que Escòcia pot fer lleis sobre totes les matèries no reservades a l'Estat britànic.

Segons la portaveu de 'Tomorrow's Wales', és necessari explicar als ciutadans el model polític gal·lès perquè s'adonin de les seves limitacions i acceptin el canvi. Per Wyn, els gal·lesos es pregunten 'per què s'ha de demanar permís a Londres cada vegada' per poder legislar. De fet, segons les enquestes, entre un 60 i un 70% dels gal·lesos vol un parlament amb poders similars als d'Escòcia.

El camí de l'autogovern gal·lès

Gal·les va votar en un referèndum el 1997 instaurar una assemblea pròpia. Aleshores, el resultat de la consulta va ser molt estret, ja que un 50.1% dels gal·lesos van votar a favor de tenir assemblea i un 49.7% en contra. A diferència d'Escòcia, que va donar un vot afirmatiu claríssim a l'autogovern, Gal·les va iniciar el procés autonomista amb menys intensitat. De fet, el model polític gal·lès és també menys ambiciós que l'escocès, i d'aquí precisament sorgeixen les peticions pel canvi actuals.

El 1999, quan es va inaugurar l'Assemblea i es van fer les primeres eleccions, Gal·les va rebre 'la responsabilitat' d'algunes matèries, com sanitat o educació, però sempre sota la tutela de Londres. El pacte de govern entre els laboristes i els independentistes del Plaid, després de les eleccions del 2007, va marcar l'objectiu de fer una consulta popular per evitar que Cardiff hagi de demanar permís a Londres constantment per legislar, i va encarregar un informe sobre el tema. La comissió encarregada del text, liderada per Emyr Jones, conclou que la transferència dels poders legislatius totals 'ofereix grans avantatges respecte al model actual'. A més, el text prediu que 'un sí en el referèndum és possible'.




Informa: DIRECTE.CAT