"Qui estima la llengua la fa servir"

QUIM GIBERT 

Els matins d'estiu a les piscines municipals de Fraga no tenen cap interès en particular més enllà del d'anar a cercar la frescor. A voltes hi ha converses que et conviden a fer el batxiller. Va ser quan una dona gran li feia una cara estranya a un xiquet perquè el seu nom era en català. Quan la senyora, que es deia Roseta, es va presentar, s'adonà tot d'una que la forma de fer-se dir el seu nom també era
catalana. Dies més tard, vaig tornar a parar l'orella quan un pare demanava a l'amiguet del seu fill, mentre jugaven tots tres a ruixar-se, que se li dirigís en català: «el saps parlar perfectament».

...

"MARCELINO IGLESIAS, AMB LA BIGA A L'ULL"

QUIM GIBERT 

Darrerament Marcelino Iglesias, president d'Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l'església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l'art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (...) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico, 28-1-10).

...

"LA TERRA XOPA"

QUIM GIBERT 

En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. Ans al contrari, s'omple de vida. L'element negatiu i malcarat, la bèstia (l'opressió), queda subvertit per un de valuós i bell, la flor (la llibertat).

...

"L’independentisme, a banda de créixer, s’ha desinhibit i així s'està enterrant l’ambigüitat pròpia d’un país que es definia evitant definir-se"

VÍCTOR ALEXANDRE

Per bé que encara no és oficial, tot sembla indicar que serà Alfons Godall la persona que encapçalarà la candidatura propera a Joan Laporta en les eleccions presidencials del FC Barcelona. Això, si finalment es confirma, serà molt positiu perquè Godall és un dels homes que, al costat de Laporta, han fet possible la millor etapa de la història del Barça i perquè el seu nom constitueix una garantia de catalanitat desacomplexada i de plena consciència de tot allò que el club significa en l’àmbit de la projecció internacional de Catalunya.

...

"Aigua miraculosa"

QUIM GIBERT

En el film Força deu de Navarone els mateixos protagonistes de la destrucció dels canons de l'illa de Navarone tenen encomanada una missió en els Balcans, consistent a fer saltar un pont qualificat d'indestructible. Arran de l'enorme dificultat que comporta la missió, opten prèviament per fer esclatar una presa ubicada allà mateix. I que aleshores sigui l'embat de l'aigua el que se n'encarregui d'arrossegar l'esmentat pont. Amb aquesta finalitat, el major Keith Mallory i el sergent Dusty Miller aconsegueixen col·locar dinamita en punts estratègics de l'embassament.

...

"La llei de la condescendència"

QUIM GIBERT

El català continuarà sense ser cooficial a la Franja de Ponent. La llei de llengües, aprovada el passat 17-12-09 per les Corts aragoneses, reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies i històriques d'Aragó. El castellà es manté com l'única llengua d'obligat coneixement. No obstant això, la nova llei contempla que els franjatins que ho demanin puguin rebre l'ensenyament en català i en català ser atesos per escrit des de l'administració aragonesa. Per Adolfo Barrena, diputat aragonès d'IU, és una incoherència que per llei l'anglès o el francès siguin assignatures obligatòries a l'escola i, en canvi, el català o l'aragonès, optatives en els respectius territoris (www.

...

"El 13-D, EL SÍ DE LA MADURESA"

VÍCTOR ALEXANDRE

La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. ...

"El 13-D, EL SÍ DE LA MADURESA"

VÍCTOR ALEXANDRE

La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. ...

"Sota una col"

 QUIM GIBERT

Sota una col, Setze jutges, Coral·lí, El sol solet fa ullades, En Pepitu va de curt... són cançons dels darrers àlbums discogràfics d'Adrià Puntí (ara, Josep Puntí). Les he escoltat aquesta tardor. M'han agradat força. Puntí ens acosta, tant en els títols de les cançons com en alguns fragments, a un món exclusiu del territori català. Aquesta mateixa representació mental tan genuïna també és detectable en les lletres de les cançons de Quimi Portet i Jaume Sisa, justament aquest darrer que és titllat de cantautor galàctic.

...

"PERDENT GUANYAREM"

QUIM GIBERT 

Per interessos generalment comunitaris, des de l'època dels romans el desviament de rius ha estat una constant en el decurs de la història. Per canviar el curs d'un riu sovint s'opta per apilonar pedres en forma de mur de contenció. I d'aquesta manera establir noves ribes en el sentit que convé dur l'aigua. Mentre s'aixequen aquestes parets tens la sensació que perds el temps, que l'aigua s'escolarà irremeiablement entre el pedregam. Però també és cert que a base d'anar col·locant i encaixant les pedres arriba un moment que tot d'una el riu fa un tomb i acaba encarat cap on volies desviar-lo.

...

"GAT ESCALDAT DE L'AIGUA TÈBIA FUIG"

QUIM GIBERT


En un passatge d'El llibre de la selva, Mowgli és segrestat per una colla de micos grisos. Incapaços de rescatar-lo, la pantera Bagheera i l'ós Baloo es veuen obligats a demanar ajut a Kaa, una vella pitó. I, certament, quan els micos s'adonen que Kaa entra en acció, fugen cames ajudeu-me envestint-se els uns als altres de tan espantats. Instants més tard, Mowgli recupera la llibertat. Probablement Rudyard Kipling, l'autor del conte, coneixia el pànic que habitualment tenen els micos a les serps.

...

"MEMÒRIA DEL PARE"

QUIM GIBERT

Amors va ser un programa que va emetre TV3 fa uns anys. Em va tocar la fibra el testimoni de l'Antoni i la Maria que, amb 81 i 79 anys respectivament, s'havien casat no feia massa en segones núpcies. Impossibilitats familiars van ajornar l'enllaç durant 50 anys. L'Antoni, fill de Pineda de Mar, fou destinat l'any 1945 a fer el servei militar a Sóller, vila natal de la Maria. Va robar el cor a la Maria veure diàriament, davant del portal de casa seva, a l'Antoni marcant el pas amb la resta de soldats. El de l'Antoni i la Maria ha estat un amor que ni el temps ni les dificultats han marcit.

...

"MÉS ENLLÀ DE L'EGO "

QUIM GIBERT

L'Himàlaia és una serralada farcida de llogarrets, on la gent es necessiten els uns als altres a fi i efecte que les seves vides siguin més confortables. Segurament això expliqui per què Els quatre amics lleials sigui una faula de transmissió generacional que la saviesa popular del Butan ha divulgat entre la canalla. El conte comença quan un faisà de llargues plomes virolades troba una llavor i decideix plantar-la. Mentre grata en el terra per fer-hi un clot, se li acosta un conill blanc d'orelles grosses i li demana si el podria ajudar.

...

"Ticino, les terres altes"

QUIM GIBERT

 
«San Gottardo: fotografata una marmotta albina». Aquest és un dels titulars estiuencs del Giornale del Popolo, diari de la Suïssa italiana. La crònica és presentada com una raresa de la natura, tot i que el redactor reconeix que també és possible detectar-hi ocasionalment altres animals albins (guilles, cabrits, cèrvols...). En el Ticino, nom oficial del cantó confederal, han de treure les notícies de sota terra, hàbitat natural d'aquests rosegadors, arran de la pau que es respira. En rigor, la Heidi demanava cantant al seu avi «per què jo sóc tan feliç».

...

"LA CONSIGNA ÉS VULL VOTAR"

VICENT PARTAL
'
És així de senzill: no demane sinó votar. Tota la reivindicació política que faig és aquesta: vull votar. Vull que em demanen si desitge continuar dins l'estat espanyol o si preferesc ser independent. Únicament això. I ja dic d'antuvi que acceptaré el resultat, siga quin siga. Si guanya Espanya, continuaré treballant per la independència, però acataré el resultat. I si guanyem nosaltres, treballaré perquè els qui vulguen ser espanyols tinguen en tot moment el dret democràtic de votar.

...

"MASSA HORES DE SOFÀ "

QUIM GIBERT

Víctor Alexandre, el periodista que va vendre més de 25.000 exemplars amb el llibre d'entrevistes Jo no sóc espanyol, és ara l'entrevistat a Victor Alexandre l'independentisme desacomplexat de Jordi Sedó (Editorial Malhivern, 2009). Tant la interessant trajectòria com el tarannà afable d'Alexandre, expliquen que hagi estat motiu d'un llibre, en forma de conversa dividida per temes (identitat nacional, llengua, independència de Catalunya, autoestima col·lectiva,...).

Alexandre detecta entre els catalans un dèficit d'autoconfiança, una manca d'amor propi, un complex d'insignificança: «Anem pel món amb el cos encongit (.

...

"ELS EFEFANTS (ESTACATS) SÓN CONTAGIOSOS

QUIM GIBERT

Alguns dels nostres avis segurament són coetanis d’aquells barcelonins que aixecaren barricades amb motiu dels Fets d’Octubre d’aviat farà 75 anys, quan el president Companys va proclamar l’Estat Català, i de molts d’altres episodis d’una Catalunya revolucionària d’entreguerres. I és que el 6 d’octubre de 1934 hi ha gent que va arriscar la vida rere les llambordes enfrontant-se a un exèrcit regular, amb el balanç d’alguns morts (entre ells l’independentista català d’origen andalús Manuel González Alba).

...

"UN BELL MONSTRE"

QUIM GIBERT

El febrer de 1993 em vaig llicenciar en psicologia. La carrera se m'havia allargat perquè combinava feina amb estudis. Arran de l'esforç invertit, vaig decidir de fer-me un regal: viatjar pels Estats Units durant tres mesos. Va ser un periple en solitari que em va permetre conèixer grans ciutats (Nova York, Boston, Xicago, Nova Orleans...) i l'estat de Califòrnia. En vaig tornar content tant per les coneixences fetes com pel bagatge adquirit trepitjant món. Arran dels contrastos viscuts, Els extrems units fou el títol del diari que vaig enllestir. ...

"VERGÈS A ALGÈRIA"

QUIM GIBERT

Cap a inicis dels anys 20 el cònsol francès a la Indoxina colonial era Raymond Vergès. El seu casament amb la vietnamita Khang, però, li va costar el càrrec. Aleshores van optar per establir-se a l'illa africana de Reunió, d'on era fill Raymond Vergès. I en aquest departament francès de l'oceà Índic és on va néixer el 1925 Jacques Vergès. Des de ben menut va conèixer de prop la discriminació i altres episodis racistes. El cineasta Barbet Shroeder, autor d'un documental sobre Jacques Vergès, diu: «Vergès va viure en l'estranya tessitura de sentir-se colonitzat pel seu propi país».

...

"Marsé i la memòria selectiva"

QUIM GIBERT

Juan Marsé va declarar amb motiu del premi Cervantes '09 que, si no hagués estat per la Guerra Civil, hauria escrit en català: «la meva llengua materna (...) sé que ha estat una mena d'anomalia» (Avui, 28-11-09). Convertir el castellà en la llengua de treball va ser per Marsé com una tria sense més importància. Sortosament no fou l'opció d'altres escriptors catalans, que van saber imaginar universos en la nostra llengua. Altrament, ara mateix no existirien literats de l'alçada de Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Josep Maria Espinàs, Olga Xirinacs, Joan-Francesc Mira, Emili Teixidor i d'una generació que, tot i el franquisme, no van deixar d'escriure en català.

...

"Mai tantes persones havien estat capaces de parlar en català "

QUIM GIBERT

«Pero lo entiendes en catalán?», va preguntar un company de feina a una noia extremenya, amb poc temps en terra catalana, a l'adonar-se que jo me li dirigia en català. Ras i curt, l'extremenya va respondre-li: «Mientras me hable despacito y vocalizando, puedo seguirlo». I és que tant el català com el castellà són llengües romàniques, amb la qual cosa tenen moltes paraules semblants o que s'endevinen. Amb
tot, la majoria de catalanoparlants fan com l'esmentat company: irreflexivament es passen al castellà, per més que l'interlocutor ens entengui i fins i tot sigui capaç d'expressar-se en català.

...

"La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona (i repicó)"

VICENT PARTAL

El dia 1 d'aquest mes vaig escriure un mail obert que portava per títol La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona. Aquell dia vaig rebre alguns correus de lectors que em deien que imaginar una coalició entre el PSC i el PP era una barbaritat i que el cas basc era diferent. Però ahir PSC i PP van demostrar que les coses no eren tan clares. Van votar junts, contra tots els altres, per perquè el govern espanyol conserve la propietat de Montjuïc.

...

"La  terra del llarg núvol blanc"

QUIM GIBERT

 
En l'imaginari popular d'algunes nacions d'Oceania, la balena figura com un dels símbols protectors. En concret, la tradició maorí explica que els primers pobladors de Nova Zelanda van arribar a aquestes illes enfilats en un cetaci que els havia rescatar d'un naufragi. I és que, segons aquest mite fundacional, la balena és un esperit guardià que té cura d'aquest poble insular des del mar.

A propòsit de l'univers llegendari dels aborígens neozelandesos, l'any 2002 Niki Caro va presentar un magnífic film intitulat Genet de balenes, inspirat en una novel·la de Witi Ihimaera.

...

"Un lehendakari trampós"

VÍCTOR ALEXANDRE

Que un govern, amb l'ajuda del principal partit de l'oposició, sigui capaç de manipular unes eleccions en benefici propi és escandalós, no hi ha dubte, però també ho és que no diguin res la majoria d'aquells que en resulten clarament perjudicats. Ara sí que se senten veus del PNB que parlen de resultat adulterat a Euskadi, però no passen de ser meres lamentacions. La prova és que acaten la voluntat del PSOE i del PP disfressada de llei, i en acatar-la, encara que sigui a contracor, la legitimen.

...

EL MILLOR DELS HUMANISMES

L'antropòleg Chema Espada diu que gran part dels homes no han entès que el feminisme
persegueix la igualtat i cerca potenciar-los: «Pretenen que ells no estan ideologitzats. Diuen que són neutrals: ni masclisme ni feminisme, igualtat!, t'etziben» (La Vanguardia, 7-1-09). Espada constata l'existència d'una sèrie d'actituds adquirides per tal de demostrar que són homes: «no veuen que tal volta el món funcionaria millor sense aquesta necessitat de ser importants ni d'anar amb els collons per davant. Això és el que vol el feminisme».

...

"VIATGE A PALMA EN ESPANYOL "

VÍCTOR ALEXANDRE

La setmana passada, convidat per l’organització de la Setmana del Llibre en Català de Palma, vaig fer una estada d’uns dies en aquella ciutat. Tot va ser perfecte, amb un munt d’activitats protagonitzades, entre d’altres, per Montserrat Carulla, Sebastià Alzamora, Vicenç Villatoro, Joan Margarit, Joan Solà, Jordi Mir i Gemma Lienas, que demostren la il•lusió i la vitalitat del Gremi de Llibreters de Mallorca. A diferència de la Setmana que se celebra al Principat –enguany s’ha celebrat amb gran èxit a Sant Cugat del Vallès-, la Setmana de Palma no compta amb la participació dels editors.

...

"Dards enverinats"

QUIM GIBERT

La terra és plana, és el centre de l'Univers o al seu voltant hi gira el sol foren opinions infundades que assoliren un cert ressò segles enrere. Ara fan riure però per sostenir el contrari alguns científics van ser aleshores durament castigats. Les creences desajustades són la base del prejudici, fenomen que sempre ha existit aprofitant, en molts casos, la ignorància de la gent. Jesús Tuson, professor de lingüística, constata que els tòpics més nocius són els programats pel poder. I és que no és espontani ni innocent dir que una llengua té 350 milions de parlants: «Qui els ha comptat? (. ...

"Doblatge per marcar paquet"

FRANCESC PUIGPELAT 

En el seu penúltim mandat, i mentre Aznar parlava català a la intimitat, Jordi Pujol va fer un intent de resoldre un greuge històric: que gairebé tot el cinema que es projecta a Catalunya està doblat al castellà. On va començar l'intent? Diu la llegenda que, una tarda de diumenge del 1998, en Jordi li va suggerir la Marta d'anar al cinema, va consultar la cartellera i... va descobrir que no hi havia cap pel·lícula en català!

Si la història no és certa, almenys està ben trobada, i posa de relleu un fet important: que el decret de doblatge del 1998 es va fer de manera precipitada, improvisada i sense calcular-ne gaire les conseqüències.

...

"El dret de tots o el dret d'uns quants2

VICENT PARTAL

Des de la instauració de la democràcia al Principat, i en menor mesura a la resta del país, la situació de la llengua catalana als mitjans ha evolucionat favorablement. Del no-res en què vivíem hem passat a un sistema complicat i difícil, ple de dificultats, en què el català té una presència mínima, consolidada i creixent. Curiosament, no és aquest el cas del cinema, on encara avui hi ha qui s'amaga rere presumptes comportaments del mercat, que no hi ha manera de demostrar, per justificar un fet que cal resoldre: que uns pocs priven a molts el dret de veure cinema en català.

...

"La identitat de l'Espanyol"

VÍCTOR ALEXANDRE

Hi ha dues raons per les quals Daniel Sánchez Llibre no replicarà les declaracions que va fer Joan Laporta a una emissora de ràdio en el sentit que l'Espanyol alimenta la imatge d'etern agreujat pel Barça a fi de satisfer l'antibarcelonisme visceral de la seva afecció. Una, perquè l'Espanyol va guanyar el partit contra el Barça i això, ja se sap, apaivaga els ànims; i l'altra, perquè Laporta no va dir res que no fos veritat. Laporta va dir: "Es fan els ofesos aguantant una mentida [el cas Saviola] per vendre antibarcelonisme.

...