"Els corredors de la llibertat"

QUIM GIBERT

Una de les sèries televisives dels anys 60 que més va enganxar fou Daniel Boone. Es tractava d'un pioner nord-americà que es movia amb facilitat pels boscos i tenia amics amerindis. Boone, que mai es deixava a casa una gorra de castor acabada amb cua, és considerat avui un heroi d'Estats Units perquè en el segle XIX va traçar noves sendes vers l'Oest llunyà.

Aquestes vides de frontera, on calia conviure a tothora amb l'ai al cor, esdevindran el substrat a partir del qual Jules Verne s'adonarà de la màgia del viatge.

...

 

Per RAMON SERRA, editor

Tots els governs en pujar al poder tenen un període de cent dies de gràcia durant els quals poden fer i desfer sense gaires entrebancs per part de l'oposició. El Barça no té un sistema parlamentari, però la junta directiva ha de respondre davant els socis i l'opinió pública. Sandro Rosell va pujar al poder el 15 de juny i, per tant, encara li resta un mes per acabar el temps de gràcia. Però crec que amb dos mesos ja ha fet prou "mèrits" per merèixer una moció de censura per les seves pífies i arbitrarietats.

...

Per RAMON SERRA,editor

Deia en l'anterior article que el Barça l'havia vessada de totes totes en no saber plantar cara a la Federación Española per la convocatòria dels jugadors internacionals en el partit contra Mèxic que tanta importància ha tingut en el primer partit de la Supercopa en jugar el Barça a Sevilla amb molts jugadors del Barça B. Un silenci que ha de ser interpretat com una covardia. Un preàmbul del que ens espera,de la submissió del club a les estructures espanyolistes.

De fet, amb la pujada de Rosell ja ens pensàvem que el Barça recularia en el servei a Catalunya per convertir-se en un club espanyol més.

...

"Les llistes negres"

VÍCTOR ALEXANDRE

Existeixen les llistes negres? És cert que hi ha noms incòmodes, políticament incorrectes, que tenen tancades les portes dels principals mitjans de comunicació? És cert que hi ha persones que, independentment de la bona acollida d'allò que fan, o fins i tot malgrat aquesta bona acollida, el seu rostre o la seva veu no apareixen mai en els diaris o programes importants? Doncs, atesa la reiteració de noms, gairebé sempre els mateixos, talment com si no n'hi haguessin d'altres, es diria que sí, que hi ha llistes negres.

...

GRÀCIES, ESPANYA, GRÀCIES : CATALUNYA HA D'ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA, MALGRAT ELS POLÍTICS D'ARA

"Som més dels que es pensen i més dels que voldrien" (Raimon)

Per RAMON SERRA, editor

Espaterrant, meravellós,collonut. Poseu-hi els adjectius que volgueu. La manifestació d'ahir és una d'aquelles que marquen una època,que deixen petja i que restaran en la nostra memòria per sempre més. Aquest país que sempre ens fa patir, de tant en tant deixa que la flama s'encengui en els nostres cors,que carreguem les piles i que per tot plegat valgui la pena mirar endavant. ...

LA COLONITZACIÓ INTERNA D'ESPANYA I FRANÇA, SINÒNIM DE VIOLÈNCIA 

"COLONIALISME: UN CAS OBERT"

QUIM GIBERT


Sétif, Algèria, 1945. La primera gran manifestació reclamant la independència va acabar amb una matança de milers de civils algerians. Així comença Fora de la llei, film crític amb les arbitrarietats comeses per França a Algèria. I és que els comandaments policials no van dubtar a reprimir el poble algerià amb mètodes semblants als dels nazis. Mesos abans d'aquest sanguinari episodi els parisencs havien celebrat pels carrers la caiguda de Hitler. ...

"ALLÀ ON HI CANTEN ELS ÀNGELS"

QUIM GIBERT

Una de les idees que històricament ha engrescat més l'ànim humà ha estat tractar-se amb els poderosos, els il·lustrats, els déus. Francesc Torralba, filòsof, diu que el desig de ser com déus i de participar de la seva condició immortal està expressat en els mites fundacionals de la tradició occidental. Torralba assenyala que els herois grecs «volen ser com déus, participar de la seva naturalesa: heus aquí l'aspiració humana més fonda» (dins el llibre Planta cara a la mort). ...

"EN PATUFET, UN MITE PER ALS CATALANS : CAL FER-NOS NOTAR I ACTUAR "

"CATALAAAÀ, ON EEETS"?

QUIM GIBERT


Fa bé La Troba Kung-Fu d'homenatjar la figura d'en Patufet en el seu darrer disc A la panxa del bou. I és que tal com assenyala Joan Garriga, compositor i cantant de la banda, en Patufet és un autèntic heroi cultural: «un personatge molt petit que té ganes de sortir, de viatjar i, perquè no el trepitgin, canta» (Públic, 5-5-10). Tanmateix, patufet és una forma d'anomenar a una criatura menuda. ...

PLENITUD

"LLIÇONS D'ABISME I ALTRES CONTEMPLACIONS"

QUIM GIBERT


«Davalla al cràter de Yocul de Sneffels, que l'ombra de l'Scartaris acaricia abans de les calendes de juliol, viatger audaç, i arribaràs al centre de la Terra. Jo ho he fet. Arne Saknussemm». Desxifrar aquest criptograma serà clau perquè el professor Lindebrock i el seu nebot Axel es llencin a penetrar en les entranyes del sòl. Abans, però, el jove Axel farà uns exercicis de vertigen i d'altes contemplacions. No oblidem que els viatges iniciàtics segueixen tres fases: la preparació, el viatge –símbol de mort o de mutació- i el renaixament. ...

EL VIATGE CAP A ÍTACA ÉS MOLT POTENT SI ES TÉ CREATIVITAT QUE ENS PERMETI MADURAR COM A POBLE 

"ELS (IN)FELIÇOS "

QUIM GIBERT

La navegació i de l'exploració fascinava de tal manera Jules Verne que, amb onze anys, va fer les maletes decidit a embarcar-se en un mercant rumb a l'Índia. Just abans de llevar l'àncora, el seu pare va aconseguir fer-lo baixar de la nau i, traient foc pels queixals, probablement va obligar-lo a jurar que a partir d'aleshores només viatjaria a través de la imaginació. La frustració de no poder-se realitzar vocacionalment com a pioner la va compensar escrivint literatura d'aventures. ...

ELS NO-NACIONALISTES DE ROSA DÍEZ, UN CERVELL PRIVILEGIAT 

"Humans i racionals?"

FERRAN SUAY

Fa poc he tingut ocasió d'escoltar una entrevista amb Rosa Díez, antiga número 1 de les llistes europees del PSOE, i actual dirigent del partit anomenat UPD. De les seues respostes i declaracions es desprenen alguns conceptes ben curiosos que m'agradaria compartir amb els lectors. Els llistaré breument:

1. Una persona que considera que la seua nació és Catalunya és un nacionalista català. Per contra, algú que creu fermament que el nom de la seua nació és Espanya, és un no-nacionalista. ...

"ELS POBRES DIABLES "

QUIM GIBERT 

La fotografia apareguda en premsa l'estiu passat a propòsit de centenars de calamars gegants, mortalment estesos en unes platges de Califòrnia, a primera vista em va semblar un muntatge mediàtic. Però de seguida vaig adonar-me que si bé la imatge era esgarrifosa, no per això deixava de ser ben real. I és que darrerament s'ha detectat la presència d'aquests carnívors marins varats en diferents punts costaners del planeta.

És possible que l'escassedat d'aliments i l'escalfament global expliquin el fenomen.

...

"Qui estima la llengua la fa servir"

QUIM GIBERT

Els matins d'estiu a les piscines municipals de Fraga no tenen cap interès en particular més enllà del d'anar a cercar la frescor. A voltes hi ha converses que et conviden a fer el batxiller. Va ser quan una dona gran li feia una cara estranya a un xiquet perquè el seu nom era en català. Quan la senyora, que es deia Roseta, es va presentar, s'adonà tot d'una que la forma de fer-se dir el seu nom també era
catalana. Dies més tard, vaig tornar a parar l'orella quan un pare demanava a l'amiguet del seu fill, mentre jugaven tots tres a ruixar-se, que se li dirigís en català: «el saps parlar perfectament». ...

L'ARAGÓ SEMPRE HA VIST EL CATALÀ COM UNA ANOMALIA A LA FRANJA 

"MARCELINO IGLESIAS, AMB LA BIGA A L'ULL"


QUIM GIBERT

Darrerament Marcelino Iglesias, president d'Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l'església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l'art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (. ...

JORNADES DE DIGNIFICACIÓ LINGÜÍSTICA A FRAGA 

"LA TERRA XOPA"

QUIM GIBERT

En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. ...

SABER CALAR COM PLUJA FINA : ESPANYA S'ESBERLARÀ EN MIL BOCINS

"Aigua miraculosa"

QUIM GIBERT

En el film Força deu de Navarone els mateixos protagonistes de la destrucció dels canons de l'illa de Navarone tenen encomanada una missió en els Balcans, consistent a fer saltar un pont qualificat d'indestructible. Arran de l'enorme dificultat que comporta la missió, opten prèviament per fer esclatar una presa ubicada allà mateix. I que aleshores sigui l'embat de l'aigua el que se n'encarregui d'arrossegar l'esmentat pont. Amb aquesta finalitat, el major Keith Mallory i el sergent Dusty Miller aconsegueixen col·locar dinamita en punts estratègics de l'embassament. ...

EL CATALÀ CONTINUA SENSE SER COOFICIAL A LA FRANJA DE PONENT 

"La llei de la condescendència"

QUIM GIBERT

El català continuarà sense ser cooficial a la Franja de Ponent. La llei de llengües, aprovada el passat 17-12-09 per les Corts aragoneses, reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies i històriques d'Aragó. El castellà es manté com l'única llengua d'obligat coneixement. No obstant això, la nova llei contempla que els franjatins que ho demanin puguin rebre l'ensenyament en català i en català ser atesos per escrit des de l'administració aragonesa.

...

SI TRANSMETEM UNA VISIÓ CASTELLANA DEL MÓN BUIDEM EL CATALÀ DE CONTINGUTS 

"Sota una col"

QUIM GIBERT

Sota una col, Setze jutges, Coral·lí, El sol solet fa ullades, En Pepitu va de curt... són cançons dels darrers àlbums discogràfics d'Adrià Puntí (ara, Josep Puntí). Les he escoltat aquesta tardor. M'han agradat força. Puntí ens acosta, tant en els títols de les cançons com en alguns fragments, a un món exclusiu del territori català. Aquesta mateixa representació mental tan genuïna també és detectable en les lletres de les cançons de Quimi Portet i Jaume Sisa, justament aquest darrer que és titllat de cantautor galàctic. ...

LES CONSULTES INDEPENDENTISTES, UN RIU D'EMOCIONS ENGRESCADORES 

"PERDENT GUANYAREM"

QUIM GIBERT

Per interessos generalment comunitaris, des de l'època dels romans el desviament de rius ha estat una constant en el decurs de la història. Per canviar el curs d'un riu sovint s'opta per apilonar pedres en forma de mur de contenció. I d'aquesta manera establir noves ribes en el sentit que convé dur l'aigua. Mentre s'aixequen aquestes parets tens la sensació que perds el temps, que l'aigua s'escolarà irremeiablement entre el pedregam. Però també és cert que a base d'anar col·locant i encaixant les pedres arriba un moment que tot d'una el riu fa un tomb i acaba encarat cap on volies desviar-lo. ...

LES PORS HISTÒRIQUES NO ENS DEIXEN REFER-NOS COM A POBLE 

"GAT ESCALDAT DE L'AIGUA TÈBIA FUIG"


QUIM GIBERT


En un passatge d'El llibre de la selva, Mowgli és segrestat per una colla de micos grisos. Incapaços de rescatar-lo, la pantera Bagheera i l'ós Baloo es veuen obligats a demanar ajut a Kaa, una vella pitó. I, certament, quan els micos s'adonen que Kaa entra en acció, fugen cames ajudeu-me envestint-se els uns als altres de tan espantats. Instants més tard, Mowgli recupera la llibertat. Probablement Rudyard Kipling, l'autor del conte, coneixia el pànic que habitualment tenen els micos a les serps.

...

EL FALS INTERNACIONALISME PROLETARI: OBLIDAR LES CULTURES PERSEGUIDES 

"MEMÒRIA DEL PARE"


QUIM GIBERT

Amors va ser un programa que va emetre TV3 fa uns anys. Em va tocar la fibra el testimoni de l'Antoni i la Maria que, amb 81 i 79 anys respectivament, s'havien casat no feia massa en segones núpcies. Impossibilitats familiars van ajornar l'enllaç durant 50 anys. L'Antoni, fill de Pineda de Mar, fou destinat l'any 1945 a fer el servei militar a Sóller, vila natal de la Maria. Va robar el cor a la Maria veure diàriament, davant del portal de casa seva, a l'Antoni marcant el pas amb la resta de soldats. ...

LA SOBIRANIA DE CATALUNYA NECESSITA UN TEIXIT DE COMPLICITATS QUE SUPERI ELS EGOS 

"MÉS ENLLÀ DE L'EGO "

QUIM GIBERT

L'Himàlaia és una serralada farcida de llogarrets, on la gent es necessiten els uns als altres a fi i efecte que les seves vides siguin més confortables. Segurament això expliqui per què Els quatre amics lleials sigui una faula de transmissió generacional que la saviesa popular del Butan ha divulgat entre la canalla. El conte comença quan un faisà de llargues plomes virolades troba una llavor i decideix plantar-la. ...

SUÏSSA, EL PRINCIPI DE TERRITORIALITAT DE LES LLENGÜES 

"Ticino, les terres altes"

QUIM GIBERT


«San Gottardo: fotografata una marmotta albina». Aquest és un dels titulars estiuencs del Giornale del Popolo, diari de la Suïssa italiana. La crònica és presentada com una raresa de la natura, tot i que el redactor reconeix que també és possible detectar-hi ocasionalment altres animals albins (guilles, cabrits, cèrvols...). En el Ticino, nom oficial del cantó confederal, han de treure les notícies de sota terra, hàbitat natural d'aquests rosegadors, arran de la pau que es respira. ...

"El pes d'un floc de neu"

QUIM GIBERT 

Cada dia són més els catalans que veurien amb bons ulls fer de Catalunya un nou estat europeu. Tanmateix, a l'hora de posar fi a l'agulla sovint sorgeix un comentari eixorc:

- Però jo... què hi puc fer?

A propòsit de la coresponsabilitat, de la suma d'esforços, d'altres mons possibles, de la pròpia confiança... Kurt Kauter es va empescar una faula que ve a tomb. La reescric en una versió lliure.

Un pardal va preguntar a un colom:

- Què deu pesar un floc de neu?

- No pesa res, li va respondre el colom.

...

"Malgrat la invasió, malgrat l'ocupació som una Nació" (pancarta penjada a Arenys de Munt)

Per RAMON SERRA, editor

Ha estat espatarrant. Ha estat una jornada històrica. Un dels dies que recordaré sempre a la vida.La jornada d'Arenys són d'aquelles que paga la pena haver-les viscut. malgrat la pluja fina que va caure en alguns moments.No és aquella pluja fina que volia algun demagog,sinó aquella pluja que ens manté ben desperts,sense que ens impideixi fer les nostres accions. I per un si de cas la gent d' Arenys ens obria les portes per arrecerar-nos del mal temps.

...

 
CAL PLANTAR-NOS I MOBILITZAR-NOS I NO CONTINUAR ASSEGUTS AL SOFÀ 

"MASSA HORES DE SOFÀ "

QUIM GIBERT

Víctor Alexandre, el periodista que va vendre més de 25.000 exemplars amb el llibre d'entrevistes Jo no sóc espanyol, és ara l'entrevistat a Victor Alexandre l'independentisme desacomplexat de Jordi Sedó (Editorial Malhivern, 2009). Tant la interessant trajectòria com el tarannà afable d'Alexandre, expliquen que hagi estat motiu d'un llibre, en forma de conversa dividida per temes (identitat nacional, llengua, independència de Catalunya, autoestima col·lectiva,. ...

EL REALISME POLÍTIC ÉS CONSERVADOR, IMMOBILISTA I DESMOBILITZADOR 

"ELS EFEFANTS (ESTACATS) SÓN CONTAGIOSOS"


QUIM GIBERT

Alguns dels nostres avis segurament són coetanis d’aquells barcelonins que aixecaren barricades amb motiu dels Fets d’Octubre d’aviat farà 75 anys, quan el president Companys va proclamar l’Estat Català, i de molts d’altres episodis d’una Catalunya revolucionària d’entreguerres. I és que el 6 d’octubre de 1934 hi ha gent que va arriscar la vida rere les llambordes enfrontant-se a un exèrcit regular, amb el balanç d’alguns morts (entre ells l’independentista català d’origen andalús Manuel González Alba). ...

"Tornem-hi que no ha estat res"

Per RAMON SERRA, editor

Ha tornat el futbol, el Barça i la passió.S' han acabat les vacances futbolístiques que per a molts culés han estat molt llargues veient com Florentino Pérez feia un nou Madrid de dalt a baix amb diners a la balquena. Mentrestant, el barcelonisme no ha sabut gaudir del triplet aconseguit a la temporada passada que sumat als títols de les seccions professionals arriben fins a deu copes.O sigui: Barcelona,10:Reial Madrid,0. Cal aprofitar els bons moments.No sabem pas si els tornarem a veure.

En fi,el futbol ha tornat amb l'anada de la Supercopa, amb el Barça i naturalment amb la transmissió en castella per televisió.

...

"Un dia més amb Espanya un dia menys de vida"

(Una veritat evident, excepte per a botiflers, xucladors de la mamella,desinformats o perturbats)

Per RAMON SERRA, editor.

Con diu el cantant espanyol Julio Iglesias " la vida sigue igual". Segueix igual per als pobles sense Estat que malden per la supervivència en un context cada cop més angoixant. D'entrada cal saber exactament el punt de la situació. Neguen a Catalunya--parlar de Països Catalans cada cop resta més lluny--que sigui una nació.Però el bo del cas és que no som ni una comunitat autònoma com som reconeguts oficialment, perquè a Espanya només Euskadi i Navarra ho són perquè poden disposar de la majoria dels seus diners.

...

"En els fets descobrim les persones"

QUIM GIBERT

La nena afroamericana Odetta Holmes (Alabama, 1930 - Nova York, 2008) viatjava en tren l'any 1937 cap a Los Angeles amb la seva mare, que acabava d'enviduar, quan un ferroviari va entrar en el vagó i va obligar els negres a sortir-ne. Així mateix, el noi afroamericà Tommie Smith explica que a la Califòrnia de 1950 els negres eren percebuts com gent de segona categoria: «No podíem caminar per la mateixa vorera que els blancs. Tampoc podíem compartir els serveis públics. Hi havia lavabos per a blancs, molt nets, i per a negres, molt bruts.

...