"Qui estima la llengua la fa servir"

QUIM GIBERT

Els matins d'estiu a les piscines municipals de Fraga no tenen cap interès en particular més enllà del d'anar a cercar la frescor. A voltes hi ha converses que et conviden a fer el batxiller. Va ser quan una dona gran li feia una cara estranya a un xiquet perquè el seu nom era en català. Quan la senyora, que es deia Roseta, es va presentar, s'adonà tot d'una que la forma de fer-se dir el seu nom també era
catalana. Dies més tard, vaig tornar a parar l'orella quan un pare demanava a l'amiguet del seu fill, mentre jugaven tots tres a ruixar-se, que se li dirigís en català: «el saps parlar perfectament». ...

L'ARAGÓ SEMPRE HA VIST EL CATALÀ COM UNA ANOMALIA A LA FRANJA 

"MARCELINO IGLESIAS, AMB LA BIGA A L'ULL"


QUIM GIBERT

Darrerament Marcelino Iglesias, president d'Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l'església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l'art sacre de les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (. ...

JORNADES DE DIGNIFICACIÓ LINGÜÍSTICA A FRAGA 

"LA TERRA XOPA"

QUIM GIBERT

En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. ...

SABER CALAR COM PLUJA FINA : ESPANYA S'ESBERLARÀ EN MIL BOCINS

"Aigua miraculosa"

QUIM GIBERT

En el film Força deu de Navarone els mateixos protagonistes de la destrucció dels canons de l'illa de Navarone tenen encomanada una missió en els Balcans, consistent a fer saltar un pont qualificat d'indestructible. Arran de l'enorme dificultat que comporta la missió, opten prèviament per fer esclatar una presa ubicada allà mateix. I que aleshores sigui l'embat de l'aigua el que se n'encarregui d'arrossegar l'esmentat pont. Amb aquesta finalitat, el major Keith Mallory i el sergent Dusty Miller aconsegueixen col·locar dinamita en punts estratègics de l'embassament. ...

EL CATALÀ CONTINUA SENSE SER COOFICIAL A LA FRANJA DE PONENT 

"La llei de la condescendència"

QUIM GIBERT

El català continuarà sense ser cooficial a la Franja de Ponent. La llei de llengües, aprovada el passat 17-12-09 per les Corts aragoneses, reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies i històriques d'Aragó. El castellà es manté com l'única llengua d'obligat coneixement. No obstant això, la nova llei contempla que els franjatins que ho demanin puguin rebre l'ensenyament en català i en català ser atesos per escrit des de l'administració aragonesa.

...

SI TRANSMETEM UNA VISIÓ CASTELLANA DEL MÓN BUIDEM EL CATALÀ DE CONTINGUTS 

"Sota una col"

QUIM GIBERT

Sota una col, Setze jutges, Coral·lí, El sol solet fa ullades, En Pepitu va de curt... són cançons dels darrers àlbums discogràfics d'Adrià Puntí (ara, Josep Puntí). Les he escoltat aquesta tardor. M'han agradat força. Puntí ens acosta, tant en els títols de les cançons com en alguns fragments, a un món exclusiu del territori català. Aquesta mateixa representació mental tan genuïna també és detectable en les lletres de les cançons de Quimi Portet i Jaume Sisa, justament aquest darrer que és titllat de cantautor galàctic. ...

LES CONSULTES INDEPENDENTISTES, UN RIU D'EMOCIONS ENGRESCADORES 

"PERDENT GUANYAREM"

QUIM GIBERT

Per interessos generalment comunitaris, des de l'època dels romans el desviament de rius ha estat una constant en el decurs de la història. Per canviar el curs d'un riu sovint s'opta per apilonar pedres en forma de mur de contenció. I d'aquesta manera establir noves ribes en el sentit que convé dur l'aigua. Mentre s'aixequen aquestes parets tens la sensació que perds el temps, que l'aigua s'escolarà irremeiablement entre el pedregam. Però també és cert que a base d'anar col·locant i encaixant les pedres arriba un moment que tot d'una el riu fa un tomb i acaba encarat cap on volies desviar-lo. ...

LES PORS HISTÒRIQUES NO ENS DEIXEN REFER-NOS COM A POBLE 

"GAT ESCALDAT DE L'AIGUA TÈBIA FUIG"


QUIM GIBERT


En un passatge d'El llibre de la selva, Mowgli és segrestat per una colla de micos grisos. Incapaços de rescatar-lo, la pantera Bagheera i l'ós Baloo es veuen obligats a demanar ajut a Kaa, una vella pitó. I, certament, quan els micos s'adonen que Kaa entra en acció, fugen cames ajudeu-me envestint-se els uns als altres de tan espantats. Instants més tard, Mowgli recupera la llibertat. Probablement Rudyard Kipling, l'autor del conte, coneixia el pànic que habitualment tenen els micos a les serps.

...

EL FALS INTERNACIONALISME PROLETARI: OBLIDAR LES CULTURES PERSEGUIDES 

"MEMÒRIA DEL PARE"


QUIM GIBERT

Amors va ser un programa que va emetre TV3 fa uns anys. Em va tocar la fibra el testimoni de l'Antoni i la Maria que, amb 81 i 79 anys respectivament, s'havien casat no feia massa en segones núpcies. Impossibilitats familiars van ajornar l'enllaç durant 50 anys. L'Antoni, fill de Pineda de Mar, fou destinat l'any 1945 a fer el servei militar a Sóller, vila natal de la Maria. Va robar el cor a la Maria veure diàriament, davant del portal de casa seva, a l'Antoni marcant el pas amb la resta de soldats. ...

LA SOBIRANIA DE CATALUNYA NECESSITA UN TEIXIT DE COMPLICITATS QUE SUPERI ELS EGOS 

"MÉS ENLLÀ DE L'EGO "

QUIM GIBERT

L'Himàlaia és una serralada farcida de llogarrets, on la gent es necessiten els uns als altres a fi i efecte que les seves vides siguin més confortables. Segurament això expliqui per què Els quatre amics lleials sigui una faula de transmissió generacional que la saviesa popular del Butan ha divulgat entre la canalla. El conte comença quan un faisà de llargues plomes virolades troba una llavor i decideix plantar-la. ...

SUÏSSA, EL PRINCIPI DE TERRITORIALITAT DE LES LLENGÜES 

"Ticino, les terres altes"

QUIM GIBERT


«San Gottardo: fotografata una marmotta albina». Aquest és un dels titulars estiuencs del Giornale del Popolo, diari de la Suïssa italiana. La crònica és presentada com una raresa de la natura, tot i que el redactor reconeix que també és possible detectar-hi ocasionalment altres animals albins (guilles, cabrits, cèrvols...). En el Ticino, nom oficial del cantó confederal, han de treure les notícies de sota terra, hàbitat natural d'aquests rosegadors, arran de la pau que es respira. ...

"El pes d'un floc de neu"

QUIM GIBERT 

Cada dia són més els catalans que veurien amb bons ulls fer de Catalunya un nou estat europeu. Tanmateix, a l'hora de posar fi a l'agulla sovint sorgeix un comentari eixorc:

- Però jo... què hi puc fer?

A propòsit de la coresponsabilitat, de la suma d'esforços, d'altres mons possibles, de la pròpia confiança... Kurt Kauter es va empescar una faula que ve a tomb. La reescric en una versió lliure.

Un pardal va preguntar a un colom:

- Què deu pesar un floc de neu?

- No pesa res, li va respondre el colom.

...

"Malgrat la invasió, malgrat l'ocupació som una Nació" (pancarta penjada a Arenys de Munt)

Per RAMON SERRA, editor

Ha estat espatarrant. Ha estat una jornada històrica. Un dels dies que recordaré sempre a la vida.La jornada d'Arenys són d'aquelles que paga la pena haver-les viscut. malgrat la pluja fina que va caure en alguns moments.No és aquella pluja fina que volia algun demagog,sinó aquella pluja que ens manté ben desperts,sense que ens impideixi fer les nostres accions. I per un si de cas la gent d' Arenys ens obria les portes per arrecerar-nos del mal temps.

...

 
CAL PLANTAR-NOS I MOBILITZAR-NOS I NO CONTINUAR ASSEGUTS AL SOFÀ 

"MASSA HORES DE SOFÀ "

QUIM GIBERT

Víctor Alexandre, el periodista que va vendre més de 25.000 exemplars amb el llibre d'entrevistes Jo no sóc espanyol, és ara l'entrevistat a Victor Alexandre l'independentisme desacomplexat de Jordi Sedó (Editorial Malhivern, 2009). Tant la interessant trajectòria com el tarannà afable d'Alexandre, expliquen que hagi estat motiu d'un llibre, en forma de conversa dividida per temes (identitat nacional, llengua, independència de Catalunya, autoestima col·lectiva,. ...

EL REALISME POLÍTIC ÉS CONSERVADOR, IMMOBILISTA I DESMOBILITZADOR 

"ELS EFEFANTS (ESTACATS) SÓN CONTAGIOSOS"


QUIM GIBERT

Alguns dels nostres avis segurament són coetanis d’aquells barcelonins que aixecaren barricades amb motiu dels Fets d’Octubre d’aviat farà 75 anys, quan el president Companys va proclamar l’Estat Català, i de molts d’altres episodis d’una Catalunya revolucionària d’entreguerres. I és que el 6 d’octubre de 1934 hi ha gent que va arriscar la vida rere les llambordes enfrontant-se a un exèrcit regular, amb el balanç d’alguns morts (entre ells l’independentista català d’origen andalús Manuel González Alba). ...

"Tornem-hi que no ha estat res"

Per RAMON SERRA, editor

Ha tornat el futbol, el Barça i la passió.S' han acabat les vacances futbolístiques que per a molts culés han estat molt llargues veient com Florentino Pérez feia un nou Madrid de dalt a baix amb diners a la balquena. Mentrestant, el barcelonisme no ha sabut gaudir del triplet aconseguit a la temporada passada que sumat als títols de les seccions professionals arriben fins a deu copes.O sigui: Barcelona,10:Reial Madrid,0. Cal aprofitar els bons moments.No sabem pas si els tornarem a veure.

En fi,el futbol ha tornat amb l'anada de la Supercopa, amb el Barça i naturalment amb la transmissió en castella per televisió.

...

"Un dia més amb Espanya un dia menys de vida"

(Una veritat evident, excepte per a botiflers, xucladors de la mamella,desinformats o perturbats)

Per RAMON SERRA, editor.

Con diu el cantant espanyol Julio Iglesias " la vida sigue igual". Segueix igual per als pobles sense Estat que malden per la supervivència en un context cada cop més angoixant. D'entrada cal saber exactament el punt de la situació. Neguen a Catalunya--parlar de Països Catalans cada cop resta més lluny--que sigui una nació.Però el bo del cas és que no som ni una comunitat autònoma com som reconeguts oficialment, perquè a Espanya només Euskadi i Navarra ho són perquè poden disposar de la majoria dels seus diners.

...

"En els fets descobrim les persones"

QUIM GIBERT

La nena afroamericana Odetta Holmes (Alabama, 1930 - Nova York, 2008) viatjava en tren l'any 1937 cap a Los Angeles amb la seva mare, que acabava d'enviduar, quan un ferroviari va entrar en el vagó i va obligar els negres a sortir-ne. Així mateix, el noi afroamericà Tommie Smith explica que a la Califòrnia de 1950 els negres eren percebuts com gent de segona categoria: «No podíem caminar per la mateixa vorera que els blancs. Tampoc podíem compartir els serveis públics. Hi havia lavabos per a blancs, molt nets, i per a negres, molt bruts.

...

"Som a punt de fer el ridícul i més  que un país normal semblem una Diputació"

( Joan Laporta, president del Barça )

Per RAMON SERRA, editor

No cal que us digui que no entenc ni un borall d'economia. Però  després d'haver llegit tantes coses alguna opinió haig de tenir sobre el finançament. Si els espanyols es van embalar per criticar el bunyol de l'Estatut quan encara no havia sortit del forn del Parlament i ni s'havia fet la versió en castellà del text ,em sembla que ara alguna cosa hi puc dir. Ja  sabem que els espanyols són molt espavilats i que tenen el do de llengües, entre altres qualitats,així que hauré d'esmolar la crítica si no vuill fer el ridícul.

...

"No m'importaria que en el futur el Camp Nou s'hagués de rebatejar amb el nom de Florentino Pérez " 

Per RAMON SERRA, editor

Sí, ja sé que avui tocaria parlar del nou finançament. Però ho deixo per a persones més expertes que jo. Al capdavall els espanyols són uns mestres en l'art  d'oferir-nos  quincalla com feien abans amb les seves colònies americanes. Per tant, no hem de perdre el nord: un dia més amb Espanya, un dia menys de vida. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles.

És indiscutible que el personatge mediàtic d'aquest estiu és diu Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, "Flore" per als seus amics, entre els quals no hi som nosaltres, és clar.

...

FRANÇA USAVA MÈTODES NAZIS A LES SEVES COLÒNIES 

"VERGÈS A ALGÈRIA"

QUIM GIBERT

Cap a inicis dels anys 20 el cònsol francès a la Indoxina colonial era Raymond Vergès. El seu casament amb la vietnamita Khang, però, li va costar el càrrec. Aleshores van optar per establir-se a l'illa africana de Reunió, d'on era fill Raymond Vergès. I en aquest departament francès de l'oceà Índic és on va néixer el 1925 Jacques Vergès. Des de ben menut va conèixer de prop la discriminació i altres episodis racistes. ...

"Marsé i la memòria selectiva"

QUIM GIBERT

Juan Marsé va declarar amb motiu del premi Cervantes '09 que, si no hagués estat per la Guerra Civil, hauria escrit en català: «la meva llengua materna (...) sé que ha estat una mena d'anomalia» (Avui, 28-11-09). Convertir el castellà en la llengua de treball va ser per Marsé com una tria sense més importància. Sortosament no fou l'opció d'altres escriptors catalans, que van saber imaginar universos en la nostra llengua. Altrament, ara mateix no existirien literats de l'alçada de Baltasar Porcel, Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Josep Maria Espinàs, Olga Xirinacs, Joan-Francesc Mira, Emili Teixidor i d'una generació que, tot i el franquisme, no van deixar d'escriure en català. ...

"Mai tantes persones havien estat capaces de parlar en català "

QUIM GIBERT

«Pero lo entiendes en catalán?», va preguntar un company de feina a una noia extremenya, amb poc temps en terra catalana, a l'adonar-se que jo me li dirigia en català. Ras i curt, l'extremenya va respondre-li: «Mientras me hable despacito y vocalizando, puedo seguirlo». I és que tant el català com el castellà són llengües romàniques, amb la qual cosa tenen moltes paraules semblants o que s'endevinen. Amb
tot, la majoria de catalanoparlants fan com l'esmentat company: irreflexivament es passen al castellà, per més que l'interlocutor ens entengui i fins i tot sigui capaç d'expressar-se en català. ...

"LES LLENGÜES TAMBÉ NECESITEN UN ESPAI PER VIURE 

"La terra del llarg núvol blanc"

QUIM GIBERT


En l'imaginari popular d'algunes nacions d'Oceania, la balena figura com un dels símbols protectors. En concret, la tradició maorí explica que els primers pobladors de Nova Zelanda van arribar a aquestes illes enfilats en un cetaci que els havia rescatar d'un naufragi. I és que, segons aquest mite fundacional, la balena és un esperit guardià que té cura d'aquest poble insular des del mar.

A propòsit de l'univers llegendari dels aborígens neozelandesos, l'any 2002 Niki Caro va presentar un magnífic film intitulat Genet de balenes, inspirat en una novel·la de Witi Ihimaera. ...

 
ELS ESTATS S'OFENEN SI HAN DE RECONÈIXER QUE CERTES NACIONS SÓN NACIONS 

EL MILLOR DELS HUMANISMES

QUIM GIBERT

L'antropòleg Chema Espada diu que gran part dels homes no han entès que el feminisme
persegueix la igualtat i cerca potenciar-los: «Pretenen que ells no estan ideologitzats. Diuen que són neutrals: ni masclisme ni feminisme, igualtat!, t'etziben» (La Vanguardia, 7-1-09). Espada constata l'existència d'una sèrie d'actituds adquirides per tal de demostrar que són homes: «no veuen que tal volta el món funcionaria millor sense aquesta necessitat de ser importants ni d'anar amb els collons per davant.

...

ELS ESTATS NO VOLEN UNA LLENGUA COMUNA A EUROPA PERQUÈ NO VOLEN RENUNCIAR A LA SEVA 

"Dards enverinats"

QUIM GIBERT

La terra és plana, és el centre de l'Univers o al seu voltant hi gira el sol foren opinions infundades que assoliren un cert ressò segles enrere. Ara fan riure però per sostenir el contrari alguns científics van ser aleshores durament castigats. Les creences desajustades són la base del prejudici, fenomen que sempre ha existit aprofitant, en molts casos, la ignorància de la gent. Jesús Tuson, professor de lingüística, constata que els tòpics més nocius són els programats pel poder. ...

"Dards enverinats"

QUIM GIBERT

La terra és plana, és el centre de l'Univers o al seu voltant hi gira el sol foren opinions infundades que assoliren un cert ressò segles enrere. Ara fan riure però per sostenir el contrari alguns científics van ser aleshores durament castigats. Les creences desajustades són la base del prejudici, fenomen que sempre ha existit aprofitant, en molts casos, la ignorància de la gent. Jesús Tuson, professor de lingüística, constata que els tòpics més nocius són els programats pel poder. I és que no és espontani ni innocent dir que una llengua té 350 milions de parlants: «Qui els ha comptat? (.

...

SENSE RISC NO HI HA LLIBERTAT: NO PODEM RENUNCIAR A LA NOSTRA IDENTITAT LINGÜÍSTICA

" EL28, JORNADA SOBRE LA TRANSGRESSIÓ CÍVICA A FRAGA"

QUIM GIBERT, psicòleg


Assolir nous confins requereix travessar aquella línia que ens fa vulnerables. També requereix ser persistents. En canvi, anar pel món sense arriscar a fi i efecte de no ofendre coarta l'espontaneïtat. Qui tem molestar, no emprèn iniciatives. I sense projectes, la vida discorre en la grisor. Benjamin Franklin, físic nord-americà, opinava que «aquells que poden renunciar a la seva llibertat essencial per obtenir
una petita seguretat temporal no mereixen ni llibertat ni seguretat» (Heraldo de Aragón, 16-8-08). ...

"Hem nascut per servar els mots, per tornar el nom a cada cosa"

(Salvador Espriu)

RAMON SERRA, editor.

M'agrada la paraula encomanar. La trobo bonica, bufona,maca i vistosa. No sé si figura en un llibre que es va publicar fa uns anys sobre les cents paraules que convindria salvar i ni si tan sols figura en les preferències d'alguns webs entestats,entossudits,encaparrats i enderiats en la salvació de mots que fins fa poc eren habituals en la parla catalana.

Potser per això la campanya "encomana el català" té com a objectiu fonamental la salvació d'aquesta paraula, perquè si pretén que la gent no es passi al castellà en les converses és una tasca pràcticament impossible.

...

"El futur no és pas escrit enlloc"

(Martí  Pol)

RAMON SERRA, editor

Tenim molts fronts oberts: finançament, sentència del TC--un autèntic tribunal colonial-- els deu mil a Brusel.les, conferències independentistes, eleccions europees,etc.etc. Potser massa coses, tot i que és bo que hi hagi moviment i rebombori. Mentre hi ha vida hi ha esperança.I mentre  hi ha esperança hi ha vitalitat i l'energia sacseja el nostre cos col.lectiu, sempre necessitat de fortes sotregades. 

Però segurament entre aquestes prioritats ben afermades no hi ha la d'assegurar un espai mínim de comunicació televisiva en català que cobreixi tots els Països Catalans.

...