"No m'importaria que en el futur el Camp Nou s'hagués de rebatejar amb el nom de Florentino Pérez " 

Per RAMON SERRA, editor

Sí, ja sé que avui tocaria parlar del nou finançament. Però ho deixo per a persones més expertes que jo. Al capdavall els espanyols són uns mestres en l'art  d'oferir-nos  quincalla com feien abans amb les seves colònies americanes. Per tant, no hem de perdre el nord: un dia més amb Espanya, un dia menys de vida. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles.

És indiscutible que el personatge mediàtic d'aquest estiu és diu Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, "Flore" per als seus amics, entre els quals no hi som nosaltres, és clar. És el nou rei Midas, perquè tot el que toca ho converteix en or. És un nou profeta que obre els mars amb diners. Fins i tot el Vaticà li ha tocat el crostó. Potser perquè el seu físic se sembla al d'Escrivà de Balaguer, al cel sigui. Al capdavall són dos bons venedors : Florentino ens compra la terra i Escrivà ens venia el cel. Màrqueting pur en un temps de crisi i de greus problemes socials. Però el diner ho continua movent gairebé tot. No hi ha més cera que la que crema. És inútil clavar-se cops de cap contra la paret del poder.

Florentino té pel que es veu les claus de les portes dels Bancs que li ofereixen prèstecs a la balquena.  S'havia dit que fins i tot la Caixa n´hi havia ofert un .Hagués estat d'allò més normal tenint present que la Caixa  patrocina la selecció espanyola de futbol i si cal posa anuncis a diaris "blaveros" de València. Tot sigui fer-se perdonar que és una entitat catalana. O potser que era, perquè el Govern espanyol vol ficar també la mà a les Caixes. O potser perquè aquest nom de Caixa ja ha decaigut i seguint la desfiguració de l'idioma confonem "caixa"  amb "capsa"?.  La catalanitat de la Caixa cabria potser en una capsa?

Si com sempre es diu que no hi ha roses sense espines,--encara que el conseller Saura en diria "rosses" sense espines--tampoc no hi ha males notícies sense un bri d'esperança. És cert que Florentino provoca escándol en la societat actual i a més enforteix el Reial Madrid. Però també és l'únic que pot tirar endavat una Superlliga europea de grans clubs al marge o gairebé al marge de la UEFA, l' entitat màxima del futbol europeu. Florentino veu que les anomenades lligues nacionals són un gran fre per als equips grans. Per això proposa una gran Superlliga dels  catorze o setze millors clubs europeus. No és el mateix un Numància-Barcelona que un Barça-Liverpool ni un Madrid-Getafe que un Madrid-Inter. Aquests partits amb interès mundial són una forma màgica de fer calaix. Els altres no transcendeixen gaire, no interessen les televisions mundials i a tot estirar pots aconseguir que algun defensa destraler t' enviï alguna figura a l'hospital. Sí, és bo conservar la rivalitat Barcelona-Reial Madrid , però a escala europea i sense escala a Barajas.

Això em recorda aquells afeccionats al Barça de terres espanyoles que quan venien a Barcelona es molestaven perquè les assemblees es feien en català. Alguns calçasses com Núñez hi van transigir. Aquests afeccionats ,que primer són espanyols, també es creuen que són el centre del món i que el Barça només és cosmopolita si es passa al castellà. Home, en tot cas si es passés a l'anglès. I és que als espanyols cal posar-los en "cintura". Però necessites una mica de poder i ganes d'exercir-lo. Amb una Superllioga europea els espanyols han de veure que el castellà no es parla a cap més Estat que a Espanya .Fins i tot ho sap Mayor Oreja i Rosa Díez.  

El futbol és un espectacle car, molt car. Sembla lògic que se' n vulgui treure suc a escala global.No podem perdre més el temps amb aquestes lligues "nacionals" que ja no donen més de sí. Ara cal veure com tot això es tradueix a la pràctica. Es podria, per exemple, disputar aquesta Superlliga els caps de setmana i de moment de forma provisional jugar les lligues domèstiques entre setmana. Per sort els diaris n'han parlat poc. Estan tan enderiats en els fitxatges d' estiu i demés tafaneries que  no hi veuen més enllà dels nassos. Però, per fortuna, Florentino Pérez sí. I no ens vinguin ara amb arguments patriòtics. Fa molts anys l'Europa era un dels millors equips de Catalunya, però les lligues espanyoles el van escanyar econòmicament. Ningú no se n' ha compadit. De la mateixa manera, la majoria d' equips de les lliges espanyoles no tenen ara capacitat per fer un salt europeu. Doncs,  que es quedin allà on són i que no emprenyin els que tenen capacitat per volar. No diuen que som europeus? Doncs,superem els "localismos" i "aldeanismos" com tant li agrada dir a Aznar

No ho tindrà fàcil. La EUFA vol limitar els  salaris dels jugadors i dels traspassos i fer que cada equip tingui al menys sis jugadors seleccionables sobre el camp a cada partit. Tot això xoca amb la filosofia de Florentino, un home agosarat, que no té aturador i que sembla l'únic capaç de tirar endavant aquest projecte. Que tingui sort.

Portem anys i panys maldant per aquest projecte, si bé sabem que el Barcelona no podia ni era l'equip més indicat per fer aquest pas. De fet ja ha aconseguit que els clubs rebin algunes compensacions econòmiques per deixar jugadors a les seleccions. És  un gran pas però no fa més que lligar i relligar el Barça i altres clubs a de les estructures actuals.També el Barça a dins d' Espanya és com l'oposició que aferma el sistema. Per tant, s´imposa la ruptura amb les actuals estructures esportives que no fan més que consolidar els poders dels Estats. Així, doncs, poc a poc i bona lletra. Si no ho fa aquest home no ho farà.ningú més. Quan es parla de la catalanització del Barça, ben demostrada i glossada per nosaltres,  sempre s'empuntega amb les estructures estatals que fan impossible, entre altres coses, la catalanització dels jugadors i ara també el Barça ha topat amb la dictadura de les televisions privades. D'aquests últims aspectes ja en parlarem un altre dia perquè hi ha més dies que llonganisses,oi? I tampoc no és qüestió de castigar-vos amb les meves pallisses. Un professor de redacció em deia que un article de més de cent ratlles no el llegeix gairebé ningú. Espero que aquest no les sobrepassi. 

Per al Barça, alliberar-se d' entrada del poder esportiu espanyol ja seria una gran cosa. Negociar amb Bursel.les o Estrasburg no és el mateix que heure-se-les amb  Madrid. És més, els qui som apassionats dels esports sempre ens refreguen per la cara que si alguna hora Catalunya fos independent el Barça només podria jugar la Lliga catalana i punt. Tampoc tindria perquè ser així. En tot cas, una Cataluna independent  no sotregaria el Barça si s'aconseguís aquests Superlliga, perquè aleshores ja seríem europeus de primera sense passar per Espanya en l'aspecte futbolístic, que no és pas tot, però sí l'esport més popular. 

És indiscutible que  si Catalunya avança cap a la independència ho hem d'agrair a personatges com Aznar, Jiménez Losantos, Vidal-Quadras,etc. Tots ells hauran de tenir algun dia el seu nom en alguna plaça o carrer destacat del país.Cal ser agraïts . Per la mateixa regla de tres, si Florentino , don Florentino, aconsegueix aquesta Superlliga amb el temps que calgui i el Barça passa a alliberar-se molt o tot de la Federació Espanyola,a mí no em faria res que el Camp Nou fos rebatejat amb el nom de Florentino Pérez. Entre altres coses amb aquest nom nou  ens evitaríem sentir cada dos per tres allò de "Nou Camp". Evitar que es trinxi la llengua podria ser afavorit fins i tot per aquesta Superliga. Vés per on!. Estic segur que el professor Joan Solà hi estaria d'acord, si més no que la denominació incorrecta de "Nou Camp" desaparegui de la circulació. Ja sé que alguns barcelonistes em maleirien els ossos. Estan en el seu dret. Però jo em considero un català barcelonista  i no un barcelonista català. Entesos?

Que els meus ulls i els vostres ho vegin. I no solament la desaparició de "Nou Camp"...