"Un dia més amb Espanya un dia menys de vida"

(Una veritat evident, excepte per a botiflers, xucladors de la mamella,desinformats o perturbats)

Per RAMON SERRA, editor.

Con diu el cantant espanyol Julio Iglesias " la vida sigue igual". Segueix igual per als pobles sense Estat que malden per la supervivència en un context cada cop més angoixant. D'entrada cal saber exactament el punt de la situació. Neguen a Catalunya--parlar de Països Catalans cada cop resta més lluny--que sigui una nació.Però el bo del cas és que no som ni una comunitat autònoma com som reconeguts oficialment, perquè a Espanya només Euskadi i Navarra ho són perquè poden disposar de la majoria dels seus diners.Nosaltres no som més que una Diputació Quatriprovincial, un país descentralitzat en algunes coses i amb uns recursos ben minsos.No sembla pas que si s'aconsegueixen les vegueries la situació pugui canviar si es mantenen les províncies, paraula que vol dir terra de vençuts. No es doni el cas que set noves vegueries siguin com les set plagues d'Egipte o els set pecats capitals.

Aquesta setmana els diaris ens han informat que Islàndia ingressarà aviat a la Unió Europea i, per tant, l'islandès en será idioma oficial.Una llengua prou respectable com totes, però que amb prou feines té 300.000 parlants. La pregunta és inevitable.I el català? Doncs ni a Vic, com diu el titular. Tractaré d'explicar-me.

Tots sabem que l'oficialitat de les llengües a Europa depèn dels Estats. Aleshores Madrid i menys París,  que encara ens cau més lluny, no ha fet ni farà cap pas en aquest sentit. Els Estats imposen la seva llei i com diu un refrany català amb versió moderna "a la taula d' en Bernat qui no té Estat no hi és convidat".És cert que amb el govern socialista s'han fet algunes passes i avui dia en teoria podem dirigir-nos en català a la majoria d'institucions europees passant, això sí, pel rasclet d'Espanya. Queda el buit del Parlament europeu per l'acció genocida de Vidal-Quadras.Les traïcions són més fàcils en països sense estructures de poder. Us imagineu que Mayor Oreja votés contra el castellà a Europa? També,segons CiU, cal poder fer servir el català al Tribunal de Comptes.Potser perquè alguna hora haurem de fregar pels morros europeus l'espoli que patim.

Sigui com sigui no podem continuar sent una llengua adicional--aquesta és la terminologia oficial--sinó que aspirem a ser una llengua d'ús normal com totes les altres que hi tenen un reconeixement ple. Si voleu saber el grau de normalitat d'una llengua truqueu a qualsevol hotel d'aquests països nòrdics que tenen llengua amb un nombre de parlants molt més inferior a la nostra. En despenjar el telèfon, llevat de casos molt excepcionals, us saludaran en la seva llengua i tot seguit es giraran a l' anglès si no els enteneu. Per veure la situació del català aquí telefoneu a qualsevol hotel de la Catalunya espanyola i en sabreu la resposta ben aviat. El castellà hi domina de forma aclaparadora. Però aquest costum de respondre en castellà als hotels comença a fer forat fins i tot a la Catalunya catalana, concretament a Vic com explico amb més detalls a la secció "cada dia mil agressions a la llengua". El professor Joan Solà, tan justament lloat en les últimes setmanes, deia que lingüísticament sempre ens quedarà Vic. Doncs,j o no n'estic pas tan segur, benvolgut professor.

La subordinació del català produeix tres efectes negatius: significa d'entrada renunciar a la pròpia llengua, fet que no passa en cap país normal; no es consagra l'anglès com a única llengua internacional i ens aboca a fer servir una llengua de cinquena fila com és el castellà. En efecte, a Europa les llengües més importants són l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià. A les institucions europees només l'anglès, el francès i l'alemany son considerades com a llengües de treball. Per què, doncs, hem d'internacionalitzant-nos renunciant a la nostra llengua i abraçant-ne una altra tot just una mica més amunt que la nostra pel que fa al nombre de parlants a Europa?

En efecte, a Europa 91milions de persones parlen alemany, 68 el francès, 65 l'anglès, 59 l'italià, 44 l'espanyol (incloent-hi els Països catalans), 38 el polonès, 23 el nerlandès, 21 el romanés, 12 el català,11 el grec,10 el portuguès fins arribar a la posició vinti-i-quatrena ocupada per Malta amb menys de mig milió d'habitants. Papers canten.O tens Estat o no ets ningú.

Però no podem esperar a constituir-nos en Estat que ens curaria molts de mals, entre ells el mal de la llengua. Mentrestant, cal fer servir fórmules imaginatives i possibles per arreglar la situació. El Tractat de Lisboa, per exemple, facilita les iniciatives populars sense deixar-ho tot a mans dels Estats.Juristes prou reputats com López Tena ens haurien de guiar per aconseguir els objectius a base de campanyes populars de gran abast. No oblidem que internet és l'únicc mitjà de comunicació de masses on l'ùs del català supera el castellà a Catalunya. Una iniciativa al facebook 'ha aconseguit aglutinar unes 300.000 catalanoparlants. El potencial és molt gran sempre que gent amb cara i ulls sàpiguen portar la navegació a bon port. Les iniciaitves populars a través d'internet poden fer forat. Recordem l'exemple individual d'aquell català de Lleida que va traduir al català els web europeus amb tot el rebombori que es va organitzar. Si una sola persona aconsegueix tant, què no faríem actuant ben organitzats?

Les nostres reclamacions poden fomentar-se pel que fa a les persones i als territoris. Per demografia el català hauria de ser oficial a Europa de totes totes. Ens imaginem que fins i tot Ciudadanos hi donarien suport fidels als seus idearis en el senti que el més important són les persones i no els territoris.En aquest cas és evident que si no podem aixoplugar-nos a Espanya sí almenys cal defensar els drets individuals, oi? .I en el cas del territoris també la lògica juga a favor nostra, perquè el català es parla a quatre Estats europeus: .Andorra, Espanya,França i Itàlia.No hi ha arguments,doncs, per negar-ne  l'oficialitat.

Com he dit abans, hi ha tres llengües de treball a Europa que tallen el bacallà  i la resta són simplement oficials,que no es pas poc perquè es fan servir tan oralment com per escrit  en els fets més essencials .No pretenem pas que el català en sigui una llengua de treball ,simplement volem ser-ne una llengua oficial  com la resta. Per exemple, com el castellà que només es parlada a un Estat europeu.Ni més ni menys.I això ha de ser possible, malgrat Espanya.