"El pes d'un floc de neu"

QUIM GIBERT 

Cada dia són més els catalans que veurien amb bons ulls fer de Catalunya un nou estat europeu. Tanmateix, a l'hora de posar fi a l'agulla sovint sorgeix un comentari eixorc:

- Però jo... què hi puc fer?

A propòsit de la coresponsabilitat, de la suma d'esforços, d'altres mons possibles, de la pròpia confiança... Kurt Kauter es va empescar una faula que ve a tomb. La reescric en una versió lliure.

Un pardal va preguntar a un colom:

- Què deu pesar un floc de neu?

- No pesa res, li va respondre el colom.

- Vols dir?, va manifestar el pardal amb cara de sorpresa. Juraria que vas mal fixat. I és que un dia, afegeix el pardal, em vaig seure sota un avet, just on una de les branques s'ajuntava amb el tronc. Tot d'una va començar a nevar molt suaument. Com que tenia el dia lliure, em vaig posar a comptar els flocs que anaven caient sobre aquella branca. En arribar al 3.741.952 ja n'estava ben tip de comptar volves i vaig decidir deixar-ho córrer. En l'instant d'enlairar el vol cap a casa, vaig sentir com la branca s'esquerdava i tot seguit es trencava. Fou precisament el 3.741.953, el floc que va caure a continuació, que com tots els flocs era un floc petit, lleu, que no pesava mica.

El colom es va adonar que una volva de neu pot pesar més que el seu valor real. És a dir, que un floc més o un floc menys pot ser determinant. A voltes només cal l'empenta d'una sola persona més per fer realitat un somni aparentment inassolible. Qui diu que el nostre floc de neu no pugui ser el floc del catacrac? I és que no sabem la volva de neu que provocarà la ruptura, però sabem que si tots aportem una volva, tard o d'hora serà possible desempallegar-nos d'Espanya. Alliberar-nos, desfer-nos d'aquest malson és factible i convenient. Tan factible i convenient com que la branca trencada esdevingui el brot d'un nou arbre, d'uns nous Països Catalans. La contribució personal, per més modesta que sembli, mai és irrellevant en el moment de preparar el futur col·lectiu. En aquesta línia, Mohandas Gandhi afirmava: «Facis el que facis serà insignificant, però és molt important que ho facis».

I és que un floc de neu pot pesar moltíssim.

*Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió